Patata
Son recomanables sols solts, sense terrossos, ben drenats, amb força adob.
Es recomana encaballar les patateres després d'un temps d'haver-les plantat, per evitar que les patates que es comencen a formar queden descobertes (i la pell agafi color verd, de la solanina, que és una substància tòxica que generen els tbercles).
Es cull quan la planta ja s'esgrogeix o s'asseca. Abans de collir-les, s'acostumen a tallar les plantes arran uns quants dies abans.
Generalment es sembra a partir de papata de sembra o de les patates petites que hem guardat de la collita anterior, deixant-les unes setmanes amb llum indirecta, perquè grillin. També es pot sembrar de llavor, però es genera molta variabilitat genètica, i per aquest motiu no s'empra aquest sistema, excepte per produir noves varietats.
La patatera és sensible a les gelades tardanes, i al fred excessiu, amb el que s'acostuma a semblar al març.
També es pot sembrar una segona tongada al juliol.
Abans de sembrar s'ha de treballar la terra amb certa profunditat, més de 25cm), i després fent solcs separats per uns 70cm. Els troços de patates, amb grill, els dipositarm a uns 7-8 cm. A més fondàrioa retrassem l'emergència dels brots, i a menys fondària afavorirm que els fruits quedin descoberts i es posin verds.
Requereixen bastanta aigua, amb regularitat. Si alternen periodes d'estrés hídirc (carència d'aigua), es poden produir alteracions en el tubercle: esquerdes, deformacions...
Un excés d'aigua en la part final del conreu pot afavorir fongs que podreixin les patates.
Afegeix un nou comentari