Els sols flojos (arenosos) li van bé, perquè facilitin la sortida dels espàrrecs, que en cas contrari tenen més dificultat i poden sortir més robusts/fibrosos.
És una planta plurianual, pot viure fins a 20 anys, tot i que al final minvarà la producció.
A l'hivern la part aèria s'assecarà, i caldrà esperar ala primavera que torni a rebrotar :-)
Les tomaqueres s'acostumen a emparrar en canyes, lligant-les amb un cordill perquè el pes no les ajegui. Les canyes es poden posar en les típiques polleres, a on 4 canyes clavades a prop del peu de la tomaquera s'uneixen al capdamunt amb un cordill. Entre pollera de 4 i pollera de 4 s'acostuma a fer passar una canya per donar més solidesa a l'estructura. Claveu les canyes amb força, o una ventada s'us les pot emportar ;-) Quan lligueu les tomaqueres a les canyes, no ho feu amb força, deixeu-les "respirar", o el cordill les apretarà massa quan creixin.
Deixeu-les assecar al sol amb paper de diari, o en una malla de plàstic d'aquelles a on venen alls, etc.
I quan estiguin seques, les poseu en un pot de vidre, tancat, guardades en un lloc a on no li toqui el sol.
Sobretot no renteu les llavors amb aigua. Deixeu que s'assequin escampant-les sobre les superfícies que hem comentat... Perquè tenen una coberta protectora que desapareixeria si les rentessiu ;-)
